Jordi Graells i Costa, 2005, INNOVAR PER INTERNET. Manual per innovar serveis per Internet.
ISBN: 84-393-6774-0

Autor/-a de la reseña: Ricard Faura i Homedes


Un cop llegit el llibre d’en Jordi Graells, puc dir que estem davant d’una obra força interessant i, reafirmant el seu títol, innovadora tant en la seva estructura com en la presentació. El fet de presentar la innovació per Internet en format paper ja pot resultar xocant. L’autor ha aconseguit reduir aquesta mena de paradoxa, introduint al llarg del llibre uns elements que ens acosten més a l’interactivitat d’un medi com Internet, en contra del que estem acostumats en ofereix un llibre.

Una de les novetats que més crida l’atenció és la introducció d’exercicis al final de cada capítol. Exercicis tots molt ben buscats i que a més a més de ser força pràctics, són senzills i assumibles per a tot tipus d’usuari, independentment del seu grau de destresa digital.

En el llibre es repassen un per un, tots el conceptes que es poden considerar bàsics per moure’s i entendre internet i el que l’envolta. Aquesta passejada virtual permet al lector comprovar que tot resulta molt més senzill del que, fruit de desconeixement o manca de interès, en principi pugui semblar. Es nota l’experiència com a docent de l’autor, sempre buscant la utilitat pedagògica en cadascun dels exemples i conceptes que esmenta.

També és de destacar el fet de que Jordi Graells, aposti per la figura del l’innovador dins de l’Administració Pública, figura poc o gens valorada però que, poc a poc, està agafant el seu lloc i que en un futur gens llunyà tindrà una importància capdal en el desenvolupament de l’administració pública cap a l’e-Administració. Aquest salt qualitatiu no serà possible sense la participació dels innovadors que, repartits entre les diferents administracions públiques, hauran de fer de motors de transmissió de programes i polítiques dissenyades des de els més alts estaments i que, fins el moment, han tingut moltes dificultats per arribar a tots els treballadors públics i, com a conseqüència, al propi administrat.

Cal remarcar que, tal i com queda reflectit en el seu títol, fet que d’incitar a “Innovar per Internet” i no “Internet per Innovar”. El pes cau sobre l’innovador com a tal, més que en l’eina, com és Internet. Tot i ser un llibre que parla principalment de tecnologia, el que pretén és provocar la reflexió i el canvi d’actitud de les persones que treballen al voltant o dins de l’Administració Pública.

També és innovador el fet de que, tot i tractant-se d’un llibre fet des de l’òptica de l’Administració Pública i des de la mateixa Administració, no deixa de banda serveis d’àmbit més privat. Intenta oferir un concepte de servei com quelcom integrador, el destinatari és l’administrat o l’usuari, el remitent és el que menys importa.

Queda força clar també que, en la societat del coneixement, gratuïtat no equival a baixa qualitat, en molts casos fins i tot és al contrari. També posa exemples força concloents en aquest sentit.

És de destacar que en relació a la seva qualitat i extensió, el seu preu és força raonable, 8€, que tal com estant els preus dels llibres avui dia és d’agrair J

Per tancar el meu comentari, m’agradaria reproduir un paràgraf del propi llibre on queda reflectit clarament l’actitud de l’actual administració catalana i per extensió l’espanyola en matèria d’administració electrònica. Aquesta reflexió de l’autor ens ajuda a situar dins del que és la realitat actual, fet que també ens hauria d’ajudar a buscar-ne solucions. “Les administracions estatals, en comptes de respondre a aquestes demandes en clau d’oportunitats, mostren una actitud més vacil·lant. Com la resta d’administracions, impulsen l’ús d’Internet per legitimar-se a si mateixes – més transparència, més eficàcia-, però al mateix temps intenten controlar la informació que les persones hi fem fluir (problemes amb els drets de propietat intel·lectual, limitació a l’intercanvi lliure de fitxers, elaboració de lleis que castiguen les xarxes sense fils, actituds contradictòries davant l’extensió de l’ús del programari lliure, etc.). Internet posa en evidència aquest comportament dual dels estats-nació.”