CANALS, Isidre & MARTÍ, Josep Lluis (coords.)., 2003, L´Àgora digital. Internet al servei de la participació democràtica.
Fundació Catalunya Segle XXI. Editorial Mediterrània. Barcelona

Autor/-a de la reseña: Isidre Canals


Si la política és el context de l’accés a la informació pública, de la deliberació i de la capacitat d’influir en les conviccions dels ciutadans i en les decisions de governs i administracions públiques, no ens ha de sorprendre que, en una primera fase, els mitjans de comunicació i el seu control hagin esdevingut decisius en les democràcies modernes.

En una segona fase, però, si atenem al fet que les TIC (i, especialment, Internet o el www) constitueixen les tecnologies per excel·lència dels processos d’informació, comunicació i debat, caldrà preguntar-se quina ha estat fins ara, i sobretot quina pot ser en el futur la seva contribució a la política i la democràcia.

Aquesta és la pregunta que ens vàrem plantejar a la Fundació Catalunya Segle XXI. Per a ajudar-nos a trobar respostes adequades, vàrem organitzar una jornada de debat, a la què invitàrem a participar a una vintena de d’experts (professors universitaris, responsables d’experiències de Democràcia Digital, d’empreses d’ús de les TIC, i representants d’organitzacions impulsores de reformes democràtiques i polítiques a la Xarxa). També vàrem trametre un qüestionari sobre aquell tema a d’altres experts per tal d’obtenir opinions per matisar o confirmar la informació dels debats.

El llibre resultant, que comentem, conté, a més d’una selecció de les intervencions, temàticament ordenades i ampliades amb comentaris, que ocupa la meitat del llibre, una introducció teòrica (del prof. Josep Lluís Martí), un inventari selectiu d’experiències de Democràcia Digital (de Luca Gervasoni) i un document plantejant les grans qüestions a debat (d’Isidre Canals, que també es va fer càrrec del resum del debat).

En aquesta breu presentació, no ens podem fer ressò del gran nombre de temes plantejats ni de les posicions, discrepants o comunes, manifestades. Ens limitarem a esmentar-ne algunes de significatives.

Per començar, cal que ens referim al problema de fons, és a dir, la crisi de la democràcia representativa, marcada pel divorci polítics-ciutadans, i el paper potencial que les TIC i Internet estan jugant o podrien jugar en el futur. Amb la polèmica entre els partidaris d’impulsar una participació continuada dels ciutadans per Internet (cap a una forma de democràcia directa), i els que pregonen formes de participació dels ciutadans com a complement de la democràcia representativa, amb formes d’intervenció ciutadana per Internet en els processos de presa de decisions a les administracions públiques (democràcia participativa digital). Una i altres, però, conscients que l’ús de les TIC (una simple eina, en definitiva, per potent que sigui) no garantirà, per ell mateix, un funcionament més democràtic.

Per què sigui així, caldrà garantir: en primer lloc, que les administracions públiques tinguin (i demostrin) una voluntat política ferma d’assegurar una forta transparència informativa i una obertura lleial a la participació ciutadana; i en segon lloc, que els ciutadans, en correspondència, manifestin la seva confiança en els responsables polítics, als que exigiran la implantació de mecanismes participatius via Internet, potents, flexibles i adequats. Una situació com la descrita pressuposa, per cert, un augment considerable de la cultura i la consciència polítiques dels ciutadans, en la línia que reivindica el republicanisme.

Caldrà, també, que els instruments de la participació compleixin tots els requisits tècnics necessaris per tal que els ciutadans puguin accedir, d’una banda, a tota la informació pertinent als temes a debat i, de l’altra, que permetin una deliberació efectiva, tenint present que, justament, la fase de la deliberació és absolutament decisiva en tot procés de presa de decisions; i no, com alguns creuen, la del vot per Internet.

Ara bé, en el procés de construcció de la Democràcia Participativa Digital (com hem decidit anomenar-la), caldrà, en primer lloc, que es compleixin certs pre-requisits materials, com és, p. ex., el que existeixi en el país una universalització de l’accés a Internet i, també, una familiarització general del seu ús. Coses, ambdues, no cal dir-ho, ben lluny de la situació actual, que converteix la participació política via Internet, en tot cas, en un afer de minories.

D’altra banda, caldrà evitar caure en paranys, com el de confondre el que s’anomena Administració Oberta (e-government) amb la Democràcia Participativa Digital (e-democracy), donat que els governs tenen la tendència a promoure l’accés a la informació i la prestació de serveis i tràmits online (components de la primera) com si ja es tractés de la Democràcia Participativa Digital, que no pot prendre aquest nom en absència d’instruments de participació ciutadana en la presa de decisions de l’administració pública, participació que hauria de ser efectiva, tot i sense interferir en les bases de la democràcia representativa.

Molts altres temes es van tractar en els nostres debats, que creiem que justifiquen una lectura atenta d’aquest llibre.

Només en volem esmentar un, per acabar aquesta recensió, cosa que, a més, ens permetrà desfer un equívoc bastant generalitzat. Es tracta del vot per Internet, que es considera per alguns com el rovell de l’ou de la Democràcia Participativa Digital i que, en el límit, seria l’instrument bàsic de la democràcia directa, per la via de referèndums continus. Aquesta visió (l’anomenada ´democràcia push-button´) té el problema (deixant de banda els de caràcter tècnic per a garantir la seguretat i integritat del vot a la Xarxa) que no facilita una deliberació reflexiva sobre les alternatives en presència, afavorint, al contrari, la votació impulsiva o sotmesa a les pressions dels poders mediàtics.

En resum, el llibre L’ÀGORA DIGITAL permet, d’una banda, introduir-se en els temes i problemes aixecats per l’ús de les TIC i Internet en la política i la democràcia i, de l’altra, prendre contacte amb els arguments i posicions d’un conjunt significatiu d’experts i pensadors de casa nostra.